Bones, en el bloc d'Ara que estem junts parlarem una mica de cada. Parlarem sobre la vida de l'autor, farem resums de cada capítol i moltes més coses. Esperem que us agradi!
És un bloc dedicat al llibre Ara que estem junts de Roc Casagran.
dimecres, 11 de gener del 2017
Biografia de Roc Casagran
En Roc Casagran i Casañas, va néixer a Sabadell. És professor i escriptor català. Està especialitzat en poesia i novel·la. Ha publicat molta diversitat de llibres com per exemple:Trènicament trennificats, Després de Sarajevo, L'ombra queixalada i altres més. Ha estat al consell de redacció de la revista sociocultural sabadellenca Ordint la trama durant els seus vuit anys d'existència, i també és membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.Resum dels capítols
Capítol 1:Un artista i un animal
El que narra i fa de protagonista principal es en Tòfol. Explica com són i on viuen que es Sabadell. En Tòfol te un germa besso que es en Tian. En Tòfol es alt i fort, i en Tian era el que pasava desapercebut ja que era debil i escanyolit. Aleshores en aquest capítol es quan comença la republica.
Capítol 2: Un dia que vaig ser gran una estona
Ha Barcelona ja havia començat la guerra civil. Hi havian morts i ferits. La mare d'en Tòfol i en Tian no volia que sortisin al carrer ni s'enteresin de tot el que estava passan. En Tòfol es va escapar i va anar a descobrir lo que estava suceint. Va veure al seu pare i uns amics del pare, que van deixar que sunis en Tòfol mentres cantaven cançons revolucionaries.
Capítol 3: Una premonició que esgarrifa
Ja ha passat un temps i un dia arriben 2 nous companys. Poc tarden en començar a dir-lis Bóta-de-vi i Sant-Pau. El Tian es fa amics d'ell i en Tòfol li pregunta el perque es fa amics d'ells. En Tian li respon que potser tindrien que ser ells qui marxesin del seu poble algun dia i que no feia gracia.
Capítol 4: La Carbonet
En Tian està més malalt i la mare el cuida a casa, mentres en Tòfol surt al carrer i és junta amb un grup de nois més grans que ell. Comença a fumar perque es sent sol, i s'enamora de una noia que es la Maria.
Capítol 5: Els homes no ploren
Els nens estan dormint, aleshores la seva mare els desperta i els fa baixar al menjador. El seu pare els hi comença a explicar que la guerra està molt malament, i que té d'anar al front de la batalla. En Tòfol es fica trist, i el seu pare li diu que els homes no ploren.
Capítol 6: Un petó
El Tòfol va a robar amb els seus amics per guanyar-se uns calers. Un dia van tots amb la Maria. Els enganxen i es troba amb la Maria al moment de córrer amagada a un lloc. En Tòfol l'acompanya a casa i la Maria li don un peto.
Capítol 7: El dia MN
En Pau no para de parlar sobre la Maria, en Tòfol està gelos d'en Pau i no sap aquí explicar-li el que sent. En Tòfol li explica al Tian mentre que li explicava es queda dormit en Tian, als dies en Tòfol s'entera d'una mala notícia. La Maria marxa a Sabadell i tots es queden impressionats en saber-ho.
Capítol 8: Quadres, poemes i cireres
És l'aniversari dels dos germans bessons on la seva mare els prepara un pastís i els i fa demanar un desitj a tots dos germans on el Tòfol el seu desitj és tindre a la Maria, el mateix dia en Tian es posa molt malalt.
Capítol 10: Un poema perqué no t'oblidés mai
Capítol 11: El meu primer mort
Entre camí i camí sentien els bombardeixos dels avions. A l'arriba van veure a un home que duia un noi mort a l'ombro on la mare estava pàl·lida i sense paraules. En Tòfol es va quedar petrificat.
Capítol 12: Allez, allez!
Capítol 13: La mansió
Capítol 14: Puntada de peu
Capítol 16: Tòfol, Tòfol, Tòfol...
Capítol 18: Una traïció
En Tòfol sabia de la bona relació de la Salut amb un soldat africà. Aquest tema a en Tòfol no li feia molta gràcia, precisament. La nit d'aquell mateix dia, la Salut aniria a un hotel amb el soldat africà, i això va ser molt mal vist des de La Mansió.
Capítol 19: Una altra traïció
La mare d'en Tòfol comença a tenir símptomes de l'embaràs, va començar a sentir contraccions a la panxa. La Salut estava a allà per fer-li costat, però és clar, a en Tòfol li incomodava la seva presència.
En Tòfol es troba en una situació que ja havia somiat abans. Es troba sol amb la Carbonet a la platja. La Carbonet li diu que té alguna cosa molt important que dir-li. En Tòfol es va pensar que seria alguna cosa sobre ells dos, però no va ser així. La Carbonet li va dir que estava enamorada d'en Joan. En Tòfol va quedar trist després d'aquell cop moral.
Capítol 20: Dos que marxen, una que arriba
En aquest capítol, en Jofre i en Joan havien de marxar cap a un altre lloc, allí estaven permanentment amenaçats. En Paco també ho havia de fer, però aquest volia anar nedant cap a l'Àfrica. Això mateix li va explicar a en Tòfol, aquest es va mostrar incrèdul davant d'aquella confessió que li va dir en Paco. En aquest capítol neix la germana d'en Tòfol, la Tina
Capítol 21: Tres menysEn aquest capítol, en Paco duu a terme el que li va dir a en Tòfol. Va nedant cap a l'Àfrica, ja que assegura que no té res a perdre, ja ha perdut a tots els éssers estimats que tenia en la seva vida. Aquest capítol, és el capítol dels comiats, ja que en Jofre i en Jordi també marxen cap a Constantí.
Capítol 22: Una mica d'esperança
Un dia pel matí va arribar una carta del pare. La carta deia que unes persones estaven fent actes amb l'objectiu d'anar-se'n a America.
Dues setmanes després van trobar mort al Paco.
Capítol 23: Els llibres
La mare vent totes les joies que en Paco havia deixat a la maleta, i es compra un llibre ja que li encanta llegir i així estarà entretinguda. En Tòfol li pregunta a la mare que perquè vol un llibre ara en aquesta situació, i la mare li diu lo important que és la literatura per ella.
Capítol 24: La bogeria, la fúria i la ira
La família rep unes de les pitjors noticies que podien rebre, en Tian havia mort. Després d'aquesta noticia la família estava trista.
La Maria, és agredida per un gendarme, en Tòful ho va veure i el va golpejar fins deixar-lo sense vida.
Capítol 25: La vida continua
Al dia següent, en Tòfol i la Maria tiren el cos del gendarme al mar perquè ningú ho veji. Després en Tòfol es va declarar a la Maria i va dir-li que l'estimava.
Capítol 26: Un món ple de futur
Capítol 27: I després, la llibertat
Es l'hora de despedir-se, thotom estava content, estaven feliços, menys en Tòfol que estava content però alhora trist ja que s'havia de separar de la Maria.
Els dos van a fer un tomb per la platja per despedir-se i la Maria li va regalar la seva goma de cabell i en Tòfol li va escriure el poema de "Ara que estem junts" a la sorra de la platja.
Es van fer un petó molt llarg i la familia va marxar de la platja d'Argelers per anar cap a Mèxic.
Capítol 30: Mil exposicions seguides
El destí va tornar a unir a la Carbonet i a en Tòfol, a Buenos Aires, capital d'Argentina. Van estar una estona parlant i van decidir anar a predenre un cafè, els dos sabien que allò era per sempre. Aquell mateix dia els dos van anar a dormir a un hotel d'allà.
El que narra i fa de protagonista principal es en Tòfol. Explica com són i on viuen que es Sabadell. En Tòfol te un germa besso que es en Tian. En Tòfol es alt i fort, i en Tian era el que pasava desapercebut ja que era debil i escanyolit. Aleshores en aquest capítol es quan comença la republica.
Capítol 2: Un dia que vaig ser gran una estona
Ha Barcelona ja havia començat la guerra civil. Hi havian morts i ferits. La mare d'en Tòfol i en Tian no volia que sortisin al carrer ni s'enteresin de tot el que estava passan. En Tòfol es va escapar i va anar a descobrir lo que estava suceint. Va veure al seu pare i uns amics del pare, que van deixar que sunis en Tòfol mentres cantaven cançons revolucionaries.
Capítol 3: Una premonició que esgarrifa
Ja ha passat un temps i un dia arriben 2 nous companys. Poc tarden en començar a dir-lis Bóta-de-vi i Sant-Pau. El Tian es fa amics d'ell i en Tòfol li pregunta el perque es fa amics d'ells. En Tian li respon que potser tindrien que ser ells qui marxesin del seu poble algun dia i que no feia gracia.
Capítol 4: La Carbonet
En Tian està més malalt i la mare el cuida a casa, mentres en Tòfol surt al carrer i és junta amb un grup de nois més grans que ell. Comença a fumar perque es sent sol, i s'enamora de una noia que es la Maria.
Capítol 5: Els homes no ploren
Els nens estan dormint, aleshores la seva mare els desperta i els fa baixar al menjador. El seu pare els hi comença a explicar que la guerra està molt malament, i que té d'anar al front de la batalla. En Tòfol es fica trist, i el seu pare li diu que els homes no ploren.
Capítol 6: Un petó
El Tòfol va a robar amb els seus amics per guanyar-se uns calers. Un dia van tots amb la Maria. Els enganxen i es troba amb la Maria al moment de córrer amagada a un lloc. En Tòfol l'acompanya a casa i la Maria li don un peto.
Capítol 7: El dia MN
En Pau no para de parlar sobre la Maria, en Tòfol està gelos d'en Pau i no sap aquí explicar-li el que sent. En Tòfol li explica al Tian mentre que li explicava es queda dormit en Tian, als dies en Tòfol s'entera d'una mala notícia. La Maria marxa a Sabadell i tots es queden impressionats en saber-ho.
Capítol 8: Quadres, poemes i cireres
És l'aniversari dels dos germans bessons on la seva mare els prepara un pastís i els i fa demanar un desitj a tots dos germans on el Tòfol el seu desitj és tindre a la Maria, el mateix dia en Tian es posa molt malalt.
Capítol 9: Un plat de nous
Un dia, de cop apareix un home que es deia Sebastia que era amic d'en Cisco. Al moment, la mare dels nois aprofita per oferir-li nous i el Sebastia seu a la taula i en comesa a menjar al rato. En Sebastia li explica que marxaran a França i a les hores en Tòfol aprofita per menjar-se l'última nou.Capítol 10: Un poema perqué no t'oblidés mai
Quinze dies després apareixen dos homes que vénen a recollir al Tòfol per marxar cap a França, on en el camí paren a l'Empordà per deixar al noi on el seu germà Tian li havia fet un poema amb el títol d'Ara que estem junts.
Capítol 11: El meu primer mort
Entre camí i camí sentien els bombardeixos dels avions. A l'arriba van veure a un home que duia un noi mort a l'ombro on la mare estava pàl·lida i sense paraules. En Tòfol es va quedar petrificat.
Capítol 12: Allez, allez!
Un cop arribaren a França el Sebastià els hi va fer saber. Van seguir una fila d'homes i dones capcots vigilats per uns gendarmes senegalesos que els conduïen al crit "Allez, allez!". Els exiliats els feien arribar a una platja que era el seu camp de refugiats, tapats amb mantes i amb un vent i un fred que glaçava l'ànima. La mare es tocava molt la panxa per sobre de l'abric. La Carme i el Tòfol van seure tapats amb la mata i la Carme començà a plorar. El Tòfol va adquirir el rol d'adult de nou. El Paco i el Sebastià van anar a inspeccionar el terreny. La Carme li fa saber al Tòfol que està embarassada.
Capítol 13: La mansió
Els dies següents construeixen una cabana per poder descansar on en Tòfol està tot el rato pendent de la Carmetà, ja que no vol que li passi res a causa de l'embaràs. La Salut està canviada i la Carmetà està molt feliç de veure-la.
Capítol 14: Puntada de peu
En arribar la Salut li alegra el dia a la Carme i fa que deixi de pensar en els problemes per una estona. Una de les tardes, en Tòfol va a donar un tomb quan veu prop les tanques de filferro un soldat senegalès apallissant a un noi. En Tòfol decideix intervenir i es fan amics.
Capítol 15: Enterrat en vida
La Carme està preocupada per la salut del seu petit nado. Sebastià anar a buscar un metge per verificar la salut del petit. A la nit, el Jordi va a buscar a en Tòfol a La Mansió i el condueix a una zona del camp que no coneix. Allà veuen molta gent despullada en forats fets a la sorra. Observen també a en Sebastià en un d'aquells forats despullat, com si estigués mort.
Capítol 16: Tòfol, Tòfol, Tòfol...
El dia 1 d'abril de l'any 1939 Franco guanya la guerra. La Carme pregunta si en Sebastià se n'havia en sortit.Al temps en Tòfol troba una noia, era la Carbonet.
Capítol 17: Recompte
Al cap de quinze dies de perdre la guerra el Sebastià mor. El Paco avisa als gendarmes perquè s'emportin el cos i la Carmetà plora abraçada a la Salut. Aquell dia era l'aniversari d'en Jofre i la Maria. La maria i en Jordi comencen agradar-se. Més tard en Tòfol rep una carta d'en Tian on s'entera que el seu pare ha sobreviscut i que està a casa amb el Tian i la seva mare.
Capítol 18: Una traïció
En Tòfol sabia de la bona relació de la Salut amb un soldat africà. Aquest tema a en Tòfol no li feia molta gràcia, precisament. La nit d'aquell mateix dia, la Salut aniria a un hotel amb el soldat africà, i això va ser molt mal vist des de La Mansió.
Capítol 19: Una altra traïció
La mare d'en Tòfol comença a tenir símptomes de l'embaràs, va començar a sentir contraccions a la panxa. La Salut estava a allà per fer-li costat, però és clar, a en Tòfol li incomodava la seva presència.
En Tòfol es troba en una situació que ja havia somiat abans. Es troba sol amb la Carbonet a la platja. La Carbonet li diu que té alguna cosa molt important que dir-li. En Tòfol es va pensar que seria alguna cosa sobre ells dos, però no va ser així. La Carbonet li va dir que estava enamorada d'en Joan. En Tòfol va quedar trist després d'aquell cop moral.
Capítol 20: Dos que marxen, una que arriba
En aquest capítol, en Jofre i en Joan havien de marxar cap a un altre lloc, allí estaven permanentment amenaçats. En Paco també ho havia de fer, però aquest volia anar nedant cap a l'Àfrica. Això mateix li va explicar a en Tòfol, aquest es va mostrar incrèdul davant d'aquella confessió que li va dir en Paco. En aquest capítol neix la germana d'en Tòfol, la Tina
Capítol 21: Tres menysEn aquest capítol, en Paco duu a terme el que li va dir a en Tòfol. Va nedant cap a l'Àfrica, ja que assegura que no té res a perdre, ja ha perdut a tots els éssers estimats que tenia en la seva vida. Aquest capítol, és el capítol dels comiats, ja que en Jofre i en Jordi també marxen cap a Constantí.
Capítol 22: Una mica d'esperança
Un dia pel matí va arribar una carta del pare. La carta deia que unes persones estaven fent actes amb l'objectiu d'anar-se'n a America.
Dues setmanes després van trobar mort al Paco.
Capítol 23: Els llibres
La mare vent totes les joies que en Paco havia deixat a la maleta, i es compra un llibre ja que li encanta llegir i així estarà entretinguda. En Tòfol li pregunta a la mare que perquè vol un llibre ara en aquesta situació, i la mare li diu lo important que és la literatura per ella.
Capítol 24: La bogeria, la fúria i la ira
La família rep unes de les pitjors noticies que podien rebre, en Tian havia mort. Després d'aquesta noticia la família estava trista.
La Maria, és agredida per un gendarme, en Tòful ho va veure i el va golpejar fins deixar-lo sense vida.
Al dia següent, en Tòfol i la Maria tiren el cos del gendarme al mar perquè ningú ho veji. Després en Tòfol es va declarar a la Maria i va dir-li que l'estimava.
Capítol 26: Un món ple de futur
En Tòfol i la Maria estaven sentats a la platja, i de cop en Tòfol li diu ala Maria un "t'estimo" i ella respon amb un acte de amor fen-li un petó als llavis.
Els gendarmes els hi diuen que canviaran de camp de concentració, però de cop apareix en Cisco acompanyat de la mare! Els havia vingut a buscar perque marxesin d'allà i anessin cap a Mèxic.
Els gendarmes els hi diuen que canviaran de camp de concentració, però de cop apareix en Cisco acompanyat de la mare! Els havia vingut a buscar perque marxesin d'allà i anessin cap a Mèxic.
Capítol 27: I després, la llibertat
Es l'hora de despedir-se, thotom estava content, estaven feliços, menys en Tòfol que estava content però alhora trist ja que s'havia de separar de la Maria.
Els dos van a fer un tomb per la platja per despedir-se i la Maria li va regalar la seva goma de cabell i en Tòfol li va escriure el poema de "Ara que estem junts" a la sorra de la platja.
Es van fer un petó molt llarg i la familia va marxar de la platja d'Argelers per anar cap a Mèxic.
Capítol 28: Una nova vida
En Tòfol comença a treballar a la fusteria. Pot seguir estudiant o ficar-se a treballar, però prefereix treballar ja que creu que s'en sortirà més fàcil. Pensa molt en la seva Carbonet, però no en pot fer res.
Capítol 29: Capítol 29: Tòfol?
En Tòfol treballa a la fusteria, i mai s'ha casat. La seva germana es molt bona pintan. Aleshores fa una exposicio a Buenos Aires, i va tota la família. Quan en Tòfol està allà es troba a la seva Carbonet.
En Tòfol treballa a la fusteria, i mai s'ha casat. La seva germana es molt bona pintan. Aleshores fa una exposicio a Buenos Aires, i va tota la família. Quan en Tòfol està allà es troba a la seva Carbonet.
Capítol 30: Mil exposicions seguides
El destí va tornar a unir a la Carbonet i a en Tòfol, a Buenos Aires, capital d'Argentina. Van estar una estona parlant i van decidir anar a predenre un cafè, els dos sabien que allò era per sempre. Aquell mateix dia els dos van anar a dormir a un hotel d'allà.
Capítol 31: La poesia
En Tòfol es trobava amb la Maria a Mèxic, quan la notícia que més esperaven els va arribar. Franco havia mort. En Tòfol ja tenia 50 anys. La seva mare va començar a explicar-li el significat del llibre de "Crist de 200.000 braços". Els va començar a explicar la història emocionant sobre el que ella va patir, i just quan va acabar de explicar la seva història, la mare va morir, el mateix dia que Franco, el 20 de novembre de l'any 1975.
Capítol 32: Ara que estem junts
En aquest capítol, en Tòfol agafa un vol de Mèxic cap a Catalunya per veure com es trobava la familia. En Tòfol va anar amb la Maria a la tomba de'n Tian per presentar-li la Maria, la seva filla. Després en Tòfol li va deixar el llibre que portava temps ecrivint-li on hi explicava tot allò que va passar després de deixar l'Empordà, tant allò bò, com allò dolent. Finalment, en Tòfol l'hi deixa un missatge, que diu així: "Tian, ara que tornem a estar junts, volia dir-te que t'he estimat, que t'estimo i que t'estimaré. I que ara que estem junts m'he adonat que mai hem deixat d'estar-ho.
Un petó del teu germà Tòfol".
En Tòfol es trobava amb la Maria a Mèxic, quan la notícia que més esperaven els va arribar. Franco havia mort. En Tòfol ja tenia 50 anys. La seva mare va començar a explicar-li el significat del llibre de "Crist de 200.000 braços". Els va començar a explicar la història emocionant sobre el que ella va patir, i just quan va acabar de explicar la seva història, la mare va morir, el mateix dia que Franco, el 20 de novembre de l'any 1975.
Capítol 32: Ara que estem junts
En aquest capítol, en Tòfol agafa un vol de Mèxic cap a Catalunya per veure com es trobava la familia. En Tòfol va anar amb la Maria a la tomba de'n Tian per presentar-li la Maria, la seva filla. Després en Tòfol li va deixar el llibre que portava temps ecrivint-li on hi explicava tot allò que va passar després de deixar l'Empordà, tant allò bò, com allò dolent. Finalment, en Tòfol l'hi deixa un missatge, que diu així: "Tian, ara que tornem a estar junts, volia dir-te que t'he estimat, que t'estimo i que t'estimaré. I que ara que estem junts m'he adonat que mai hem deixat d'estar-ho.
Un petó del teu germà Tòfol".
Context històric
La guerra civil espanyola
comença entre el 17 i 18 de juliol de 1936 i acaba l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol de Franco. Els dos bàndols que lluitaven eren els republicans contra els nacionalistes. Aquesta guerra va portar a
molta gent a fugir dels seus pobles i deixar allà gran part de la seva vida i
anar en busca de la llibertat que al seu lloc d'origen no podien
aconseguir. La gent que vivia en pobles on era molt probable que toqués la Guerra d'aprop, intentaven fugir d'aquell lloc malgrat tot el que havien viscut, malgrat que aquell poble fós el que l'hagués vist créixer, malgrat que en aquell poble tingués tots els seus amics. Van ser tres anys molt durs per a moltes families, algunes, fins i tot, mai es van tornar a veure.
Vocabulari
Missaire: Molt devot, que va molt a missa, a l'església.
Orni: Paraula que s'utilitza en la locució fer l'orni, que vol dir fer veure que no es veu o no se sent una cosa.
Famèlica: Que té gana.
Orni: Paraula que s'utilitza en la locució fer l'orni, que vol dir fer veure que no es veu o no se sent una cosa.
Famèlica: Que té gana.
Beuratges: Beguda desagradable.
Dèria: Idea fixa que incita a fer alguna cosa.
Canyissar: Lloc poblat de canyissos.
Canyissar: Lloc poblat de canyissos.
Gendarme:
Escapolir-se: Marxar d'un lloc sense que ningú se
n'adoni.
Afusellar:
Espigat:
Sarment: Branca llarga, prima i flexible d'un cep o d'una parra.
Desvariejar:
Cabòria:
Rigor: Exactitud en alt grau.
Sargir: Cosir una tela foradada perquè no es noti el forat i quedi com estava.
Famèlic: Que té molta gana.
Energúmen: Persona que té un comportament exaltat, que parla i gesticula amb força o passió.
Sargir: Cosir una tela foradada perquè no es noti el forat i quedi com estava.
Famèlic: Que té molta gana.
Energúmen: Persona que té un comportament exaltat, que parla i gesticula amb força o passió.
Protagonistes
Tian: És un nen artista, a l'escola va molt bé ja que el seu temps lliure el dedica a estudiar, llegir i escriure. En l'aspecte social en Tian es molt tímid i sensible però amb molt bon cor.
Tòfol: És el germà d’en
Tian, és tot lo contrari a en Tian, va molt malament a l'escola, és alt i fort i, el seu comportament ja sigui dins o fora de l'escola es dolent, és molt entremaliat però igual que en Tian té bon cor.
Carmeta (Mare): La Carmeta és la mare d'en Tòfol i d'en Tian, ès una dona amb molta força de voluntad i és una artista i li encanta llegir, de personalitat era més semblant a en Tian.
Cisco (Pare): En Cisco és el pare d'en Tòfol I D'en Tian, ell és un home molt fort, que per la seva familia faria el que fagi falta i no es rendeix mai. De personalitat era més semblant a en Tòfol.
Maria (La Carbonet): És una noia molt guapa ja que tots els homes quan la veuen passar s'enamoren d'ella és molt de cor, s'ho prèn tot a sentimental i això la fa que thotom l'ha estimi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)